Emilia Hazelip

El 2 de febrer del 2003 va morir Emilia Hazelip, dessenvolupadora l'any 1987 de l'Agricultura Sinèrgica-model de producció vegetal per a la autofertilització de la terra basat en l'Agricultura Natural sense conreu de Masanobu Fukuoka-, escriptora i creadora de multitud de projectes de vida autosuficient integrats en la natura sense explotar-la.

Quan va néixer, el 1937, les bombes queien sobre Barcelona, la seva ciutat natal, i als 18 anys va sortir d'Espanya començant una trajectòria de inquieta qüestionadora de l'establert. Ja a principis dels anys 60 va experimentar la vida comunitària en els albors del moviment hippie, adonant-se aleshores de com era d'antinatural llaurar i deixar la terra nua, al mateix temps que volia trobar formes de viure en contacte amb la terra, a favor de les lleis de la natura, reintegrant l'ésser humà en el cicle de la vida. Va aprendre en finques agroecològiques de Califòrnia i el sud-oest dels EUA, va conèixer autors que ensenyaven a conrear sense llaurar la terra (com Ruth Stout) i el sistema de cultiu en bancals (Alan Chadwick). Als 40 anys les seves intuïcions van trobar un espai en sintonia en conèixer l'obra de Fukuoka, que va completar amb el marc integrador de la Permacultura. Infatigable realitzadora, desperta observadora de la natura, es va comprometre a resoldre el dany que el sistema agrobiològic tradicional li ha fet a la terra, creant per a això mètodes fonamentats en pràctica i teoria i ensenyant allà on se li deia.

Se'n va anar sense avisar, tenia tanta energia que no semblava que d'anès a estingir-un any abans, embarcada en diversos projectes i amb tant per fer encara ens deia "sort que m'he programat per viure 120 anys".

Sobtades complicacions respiratòries el van portar a l'hospital on pocs dies després, abandonada al somni de la nit, va deixar la seva dimensió material per fondre's en la consciència. Emilia Hazelip va néixer el mateix any en què M. Fukuoka comença a perfilar el seu Agricultura Natural, un sistema agrícola sense conreu que va suposar a nivell mundial la primera gran reforma agronòmica des que existeix l'agricultura. I després de 17 anys de recerca personal i professional descobreix el 1978 el treball d'aquest microbiòleg i agricultor japonès, el que va confirmar les seves intuïcions sobre la capacitat d'autofertilitzar-se del sòl quan es respecta la seva pròpia dinàmica salvatge. Així ho expressa en el seu vídeo d'Agricultura Sinèrgica, únic existent en espanyol sobre agricultura autofèrtil-editat per ella mateixa l'abril de 1995 - en què mostra pas a pas la creació d'una horta-jardí comestible creada sobre un terreny d'una hectàrea "el treball de M. Fukuoka va ser la prova de que la meva intuïció era vàlida, és a dir, que el treball de la terra no és necessari. Però quan vaig començar imitant-lo, els resultats que obtenia eren tan dolents que ràpidament vaig comprendre la necessitat de modificar i adaptar el seu sistema a altres condicions culturals i climàtiques com eren les de l'Europa mediterrània, així va néixer el que s'ha convingut que s'anomeni Agricultura Sinèrgica ".

Tot està interrelacionat i unit

Emilia va trobar en el seu model l'agricultura del proper mil.lenni, que va tenir l'oportunitat d'experimentar amb molt bons resultats en països amb densitat de població elevada i escassetat de mitjans, "personalment considero que haver de desestructurar el sòl i mantenir fèrtil artificialment, cabant-lo amb abonaments , compost, etc. és un error que es porta practicant des dels inicis de l'agricultura i ja és hora de posar remei a aquesta error responsable de tantíssima erosió del planeta"- insistia contundent i contínuament.

En els nombrosos cursos que va impartir per tot Europa-especialment França, Itàlia, Suïssa i Espanya-s'entestava a portar els seus alumnes a entendre des d'una visió global i àmplia la interrelació i unitat de totes les coses, "l'originalitat de la Permacultura és que al mateix temps que realitza un disseny pràctic en la matèria, aprenem a pensar globalment, a veure connexions. I quan vam travessar el vertigen inicial d'usar la nostra ment en múltiples i simultànies direccions, sentim una pau profunda, permetent al cervell funcionar amb els seus hemisferis complementaris, en harmonia creativa, manifestant aquí i ara, sense parasitismes ... Per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos hem de sentir que també el planeta se sent bé, tot està en tot i nosaltres no som excepció. Encara que culturalment hem perdut l'estat de gràcia, com humans ho podem reintegrar i aquí comença l'ecologia ". En els seus cursos, el treball sempre va ser intensiu, en 10 dies les hortes quedaven muntades, els toilets-compost, galliners, hivernacles i el que fes falta per deixar preparat el projecte en les seves diferents zones, no li espantava les dimensions dels terrenys i tenia facilitat per donar la volta als problemes de la zona i treure d'ells la font de recursos per al projecte.

En els últims anys demanava continuïtat en els projectes que ajudava a dissenyar i arrencar; com a mínim 3 anys aplicant els principis de l'Agricultura Sinèrgica per donar temps que l'autoregulació pogués donar-se. Eren molts els horts iniciats i escassos els que, després de l'inicial entusiasme, continuaven respectant els principis bàsics "tenim tant profundament inculcats els esquemes convencionals de producció i els mites sobre les necessitats de l'hort que costa assumir un canvi autènticament radical en la relació amb la terra ".


Emilia va decidir ser part de la solució

I en les seves reflexions profundes li feia mal la realitat depredadora que l'home amb el seu afany explotador ha creat, "una economia basada en el creixement continu no es pot mantenir indefinidament, no és durable. Però admetre això és haver d'acceptar que el nostre sistema és fals ..., i, és clar, sembla preferible abans acabar amb minories, començar guerres, reprimir, suprimir pobles sencers ... que admetre el nostre error ".

La seva visió del futur la va portar a un aparent carreró sense sortida, "la cultura occidental pensa en termes de recursos naturals quan considera les riqueses del planeta. L'aigua i l'aire, elements que es creien béns immortals, comencen a ser recursos fràgils, la seva carència es ben difícil de remeiar. Per això quan s'analitzen profundament les conseqüències de l'explotació planetària ens embarga la tristesa ... és com un duel cap a la vida, cap a nosaltres i els nostres éssers estimats. Què es pot fer?, Com ser de nou part íntegra de la vida planetària? Com sortim d'una economia immoral i paràsita? Com impedir aquest genocidi planetari, aquest suïcidi col.lectiu?" Però Emilia va trobar la porta en si mateixa, va decidir ser part de la solució, fer de la seva vida un exemple de retorn a les lleis naturals, treballar a favor de la vida generant alternatives reals a un model de convivència amb un mateix, els altres i el planeta insostenible-parasitari diria ella. El seu entusiasme i la confiança que és possible viure el que es desitja resultaven contagiosos. Deu anys enrere convivim en una finca propera a Madrid en la que va impartir algun taller i compartíem el seu afany creatiu: per aquell temps ens proposava redactar el seu pendent Manual d'Agricultura Sinèrgica en forma de còmic perquè qualsevol pogués usar-lo. Mare de dues filles i feliç àvia de tres néts (l'última va néixer després de la partida d'Emilia), solia dir que ells eren la seva prioritat.

Arran de la seva mort, alumnes francesos i italians han creat a internet un fòrum: (http://it.groups.yahoo.com/group/Em ...) i elaboren una pàgina on trobar els seus textos, treballs i coneixement, així mateix es prepara un llibre de pròxima edició amb els seus escrits, col.laboracions, fotografies de projectes, etc, un recull de tot el que va deixar i va fer en els seus ben aprofitats 65 anys de vida. Va voler deixar un llegat útil, posar la seva empremta creativa i respectuosa sobre la terra, cosa que ha aconseguit amb la seva incansable motivació i el seu lliurament al coneixement dels autèntics processos naturals. Esperem que el seu exemple i ensenyament ens recordin que és possible viure com el nostre cor anhela.

Text: Mar Lana y Jesús Mier

Font: http://www.nodo50.org/tortuga/Fallece-Emilia-Hazelip-creadora-de


Agricultura Sinèrgica, la terra és capaç d'autofertilizarse

L'Agricultura Sinèrgica és un sistema que permet la terra mantenir-se salvatge tot i estar cultivada, però amb certes adaptacions com poden ser l'ús de màquines. La Sinergia implica el funcionament dinàmic i concertat de diversos òrgans per a realitzar una funció. Així com en el nostre organisme tot el sistema i els seus elements funcionen interrelacionats i amb coherència, aquesta sinergia té també lloc entre la terra i els microorganismes que hi viuen enriquint-lo i enriquint-se, o entre els llegums i els bacteris fixadors del nitrogen atmosfèric o en l'associació entre plantes que es beneficien mútuament. Aquest sistema d'agricultura natural protegeix l'ecosistema del sòl permetent a la terra mantenir les seves capes pròpies, sense agitar ni regirar, entenent que la terra té capacitat per autofertilizar-se.

4 principis de la A.S. o llei de la sinergia:

1 .- No llaurar la terra
2 .- No abonar, l'autofertilitat de la terra és l'abonament
3 .- No utilitzar tractaments químics
4 .- No comprimir el sòl

Per crear l'hort es fan bancals de 120 cm d'ample, 50 cm d'alçada i al voltant de 80 cm de separació entre ells, coberts amb encoixinat, ja sigui de palla, llana, cartró o restes orgàniques que actuen com un filtre protector entre la superfície de la terra i els gasos atmosfèrics, la força dessecant del sol i la compactant i erosiva de la pluja i el vent. Cobertura que també actua com a adob de superfície alimentant la terra de dalt a baix. Així s'estableix en el sòl un equilibri perdurable entre els seus habitants, siguin cucs llauradors de les profunditats, cucs vermells de l'humus o els bilions de tota classe d'éssers microscòpics vegetals o animals que viuen i moren en el seu si. En cap moment se'ls traumatitza amb canvis en el seu hàbitat.

Imitar el que fa la natura implica deixar la terra sempre coberta amb un encoixinat, només obert en els espais o línies de sembra, que es va transformant en humus. Perquè la terra disposi de matèria orgànica dins de si, sense que hi hagi necessitat d'enterrar, sempre es deixen descompondre dins les arrels, excepte les que es cullen. Aquestes restes participen en la flora intestinal de la terra i aquesta permet al seu torn la nutrició de les plantes. Quan la fertilitat de la terra no es perd a causa de l'erosió, no calen compensacions constants en forma de qualsevol classe d'abonament, com compost o fems.

Apunts biogràfics d'Emilia Hazelip

Neix el 18 de juliol de 1937 a Barcelona i mor el 2 de febrer del 2003 a Carcassona (França)

1955-1960 Estudiant de Filosofia i Belles Arts a les Universitats de París i Boston

1961 Viatja a Mèxic aprenent el teler tradicional en terres maies.

1962-1971 Aprenentatge en finques Agrobiològiques de Califòrnia i el sud-oest dels EUA

1967 Neix la seva primera filla.

1971-1976 Participa a Tarragona en diversos projectes de comunitats rurals i viu al sud de França el moviment de tornada a la terra.

1973 Neix la seva segona filla.

1977 Descobreix el treball del microbiòleg i agricultor Masanobu Fukuoka i comença un estudi d'adaptació agrícola als principis de l'agricultura autofèrtils per al clima mediterrani / temperat, que finalment denomina Agricultura Sinèrgica.

1979 Estudis per al Brevet professional agrícola. Recerca en el treball de Masanobu Fukuoka, establint contacte amb altres estudiants.

1983 Fundació de l'Associació Les Encantades amb l'objectiu de promulgar i experimentar agricultures innovadores.

1984 Descobreix els llibres de Permacultura i organitza a França el primer curs europeu de Disseny de Permacultura. Des de Les Encantades es tradueixen al francès els primers documents de Permacultura.

1985 Conferència a Barcelona sobre la Permacultura organitzada per la revista Integral

1986 Organitza un nou Curs de Permacultura amb Llegiu Harrison.

1987 Ensenya Permacultura i les tècniques d'Agricultura Sinèrgica a Europa Llatina.

1988-1991 Projecte pedagògic a l'Escola La Prairie de Toulouse (França). Projecte pedagògic i ecològic urbà per a nenes subvencionat per l'Ajuntament de Ramonville (Tolosa). Rep el Diploma Professional de Disseny en Permacultura

1992-1995 Dissenya un horta pedagògic i experimental als Alps marítims (França). Viatja a Escandinava, Canadà. i EUA impartint cursos.

Abril de 1995 edita el seu vídeo sobre l'Agricultura Sinèrgica, on mostra pas a pas la fórmula de muntar un hort segons aquest sistema.

1996-1998 Treballa en els camps de sedentarització boiximans al desert africà del Kalahari ensenyant l'agricultura a un poble de recolectores. Hort / taller d'aprenentatge a Le Cun du Larzac (França). Consellera responsable de la secció Permacultura de la Xarxa de Ecovillas de França. Gires eco-pedagògiques internacionals. Proposta de la Fundació Toyota per elaborar una tesi amb Masanobu Fukuoka com a tutor amb el títol: 'The Global Environment and the potential for Human Survival'

1998-2003 Cursos per crear projectes sostenibles a Espanya, Itàlia, Suïssa, França. Col.laboradora de revistes especialitzades com rehabitar o La Fertilitat de la terra.

(Article extret de "La Osa")

Font de la informació: http://www.nodo50.org/tortuga/Fallece-Emilia-Hazelip-creadora-de